Organisme gestor: Seguretat Social (Govern d’Espanya)
La normativa de l’IMV preveu una prestació per a les unitats de convivència que incloguin menors d’edat, el Complement d’ajuda per a la infantesa (CAPI).
Totes les unitats de convivència que siguin beneficiàries de l’IMV i que incloguin menors d’edat entre els seus membres tenen dret a percebre el CAPI.
Les unitats de convivència amb menors que no són perceptores de l’IMV poden tenir dret a percebre el CAPI, donat que els requisits d’ingressos i de patrimoni del CAPI són superiors a les de l’IMV (contemplen rendes més elevades a les de l’IMV).
Per a tramitar el CAPI , la persona que representa a la unitat de convivència ha de realitzar la sol·licitud de l’IMV (encara que no li correspongui l’IMV.
- Edat:
Les persones titulars del CAPI han de tenir 23 anys o més.
Excepcionalment poden ser titulars:
▪ Les persones majors d’edat o menors emancipades que tinguin fills o menors en règim de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
▪ Les persones orfes absolutes que siguin les úniques membres de la unitat de convivència i cap d’elles hagi assolit els 23 anys. En aquestes unitats de convivència hi ha d’haver menors a càrrec.
Per als menors d’edat es té en compte l’edat complerta el dia 1 de gener de l’any en què es fa la sol·licitud.
- Empadronament:
En tots els casos tant el titular com totes les persones beneficiàries (tots els membres de la unitat de convivència) han d’estar empadronades en un municipi espanyol.
Tots els membres de la unitat de convivència han d’estar empadronats al mateix domicili.
- Residència legal:
En tots els casos tant el titular com totes les persones beneficiàries han de tenir residència legal i efectiva a Espanya de manera continuada i ininterrompuda durant almenys l’any anterior a presentar la sol·licitud (1 any).
Excepcionalment, no s’exigeix el termini d’un any a:
▪ Els menors incorporats a la unitat de convivència per naixement, adopció, reagrupament familiar de fills i filles, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.
▪ Les dones víctimes de violència de gènere.
▪ Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
La següent documentació acredita la residència legal:
▪ Ciutadans/es espanyols/es: DNI.
▪ Ciutadans/es de la Unió Europea residents a Espanya: Certificat de registre de ciutadà de la Unió Europea on hi consta el NIE juntament amb el passaport o document identificatiu en el seu país d'origen.
▪ Resta d’estrangers residents a Espanya: Targeta d’Identitat d’Estranger/a (TIE) on hi consta el NIE i el passaport.
▪ Les dones víctimes de violència de gènere i les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i explotació sexual poden acreditar la residència legal a Espanya amb l’autorització provisional de residència (autorització de residència per circumstàncies excepcionals).
- Requisit de les unitats de convivència:
La unitat de convivència està formada per totes les persones que viuen en un mateix domicili durant almenys sis mesos abans de presentar la sol·licitud.
En el cas de la CAPI, la unitat de convivència ha d’incloure menors d’edat entre els seus membres.
Els membres han de mantenir algun d’aquests vincles:
▪ Matrimonial
▪ Parella de fet :
o La parella de fet ha d’estar registrada com a tal almenys dos anys abans de la sol·licitud, i
o Ha d’haver conviscut de manera estable durant cinc anys ininterromputs abans de la sol·licitud de la prestació.
▪ Parentiu fins al segon grau per consanguinitat o afinitat (pares, fills, germans, avis, nets, sogres, cunyats).
▪ Persones en adopció o acolliment familiar permanent.En supòsits de custòdia compartida establerta judicialment els menors formen part de la unitat de convivència del domicili a on estan empadronats.
Una mateixa persona no pot formar part de més d’una unitat de convivència.
La normativa contempla casos excepcionals (situacions especials) en que persones que viuen en domicilis amb familiars propers no formen part de la unitat de convivència, en concret:
a) Víctimes de violència de gènere que hagin hagut d’abandonar el seu domicili, soles o amb fills o menors a càrrec.
b) Persones en tràmits de separació, nul·litat o divorci o que hagin dissolt una parella de fet formalment constituïda, si han hagut de deixar el domicili habitual. En el cas de parelles de fet no registrades, s’ha d’acreditar l’inici dels tràmits per a la guarda i custòdia dels menors.
c) Persones desnonades o que han perdut el seu habitatge per accident o força major, així com altres situacions regulades.
En els casos b) i c), la persona es considera unitat independent només durant els tres anys següents als fets.
També contempla aquest dos casos especials de convivència:
▪ Quan en un domicili conviuen persones sense vincles de parentiu, només poden ser titulars de l’IMV aquelles en risc d’exclusió social, acreditat pels serveis socials o entitats del tercer sector.
▪ Si es tracta de persones empadronades en establiments col·lectius o sense sostre, la unitat de convivència inclou només el cònjuge o parella de fet i, si escau, els descendents menors fins al primer grau (fills). En alguns casos, es poden incloure descendents fins al segon grau si no viuen amb els seus progenitors del primer grau.
- Situació laboral:
La prestació és compatible amb el treball, sempre que els ingressos de la unitat de convivència no superin els límits establerts.
▪ Les persones majors d’edat o menors emancipats que no estiguin treballant han d’estar inscrites com a demandants d’ocupació.
▪ Les persones beneficiàries individuals menors de 30 anys han d’haver estat donades d’alta a la Seguretat Social almenys 12 mesos, continuats o no, durant un període mínim de dos anys de vida independent abans de fer la sol·licitud.
- Ingressos:
Per determinar la situació de vulnerabilitat econòmica es pren en consideració la capacitat econòmica de la unitat de convivència computant els recursos de tots els seus membres.
A la taula hi figuren els llindars màxims d’ingressos anuals i mensuals per al 2025 en funció del nombre de persones beneficiàries de la unitat de convivència. En ambdós casos els llindars d’ingressos són superiors als de l‘IMV.
| Llindars d’ingressos 2025(*) - Complement d’infància Ingrés Mínim Vital | |||
| Unitat de convivència | Ingressos/any | Ingressos/mes | |
| Un adult i un menor | 30.828 € | 2.569 € | |
| Un adult i dos menors | 37.944 € | 3.162 € | |
| Un adult i tres menors | 45.060 € | 3.755 € | |
| Un adult i més de tres menors | 52.176 € | 4.348 € | |
| Dos adults i un menor | 37.944 € | 3.162 € | |
| Dos adults i dos menors | 45.060 € | 3.755 € | |
| Dos adults i més de dos menors | 52.176 € | 4.348 € | |
| Tres adults i un menor | 45.060 € | 3.755 € | |
| Tres adults i més de dos menors | 52.176 € | 4.348 € | |
| Quatre adults i un menor | 52.176 € | 4.348 € | |
| Altres | 52.176 € | 4.348 € | |
(*) Elaboració pròpia.
- Patrimoni:
A la taula hi figuren els llindars màxims de patrimoni, excloent l’habitatge habitual, per al 2025 en funció de la unitat de convivència.
| Llindars de patrimoni net 2025(*) - Complement d’infància Ingrés Mínim Vital | |
| Unitat de convivència | Límit de patrimoni |
| Dues persones (un adult i un menor) | 49.806 € |
| Tres persones (un adult i dos menors, dos adults i un menor) | 64.037 € |
| Quatre persones (un adult i tres menors, dos adults i dos menors, tres adults i un menor) | 78.267 € |
| Cinc persones* (un adult i més de tres menors, dos adults i més de dos menors, tres adults i més de dos menors, quatre adults i un menor, altres) | 92.497 € |
(*) Elaboració pròpia.
El complement d’ajuda per a la infantesa és incompatible amb l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat o amb discapacitat inferior al 33%.
- Import i periodicitat:
L’import mensual del CAPI per cada menor d’edat membre de la unitat de convivència i en funció del tram d’edat és el següent:
▪ Menors de tres anys: 115 euros.
▪ Més grans de tres anys i més petits de sis anys: 80,50 euros.
▪ Més grans de sis anys i més petits de 18 anys: 57,50 euros.
- Complementarietat amb altres ajudes econòmiques:
El complement d’ajuda per a la infantesa de l’Ingrés Mínim Vital és complementari a altres ajudes econòmiques.
Servei de simulació i sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital
Línies d’atenció gratuïta: 020 i 900 20 22 22