les meves ajudes

Aquesta és una qüestió que pot generar confusió a l’hora de sol·licitar ajudes, perquè les definicions d’unitat de convivència i unitat familiar no són les mateixes en les diferents normatives i legislacions que regulen les ajudes públiques.

Aquestes són algunes definicions i exemples que et poden ajudar:

• La unitat familiar segons el que preveu normativa de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC): La integren les persones que formen part, legalment, de la teva família fins al segon grau de parentiu i que estan empadronades i conviuen al teu domicili.
• La unitat de convivència segons l’Ingrés Mínim Vital (IMV): Exactament igual que en el cas anterior, la integren les persones que formen part, legalment, de la teva família fins al segon grau de parentiu i que estan empadronades i conviuen al teu domicili.
• La unitat de convivència segons les ajudes d’habitatge: La integren les persones que estan empadronades al teu domicili, encara que no formin part de la teva família.

Aquest simulador utilitza el concepte d’unitat familiar per referir-se a totes les persones que formen part, legalment, de la teva família i que estan empadronades i conviuen al teu domicili.

 

És a dir: aquelles unides per vincle matrimonial, com a parella de fet o estable, o per vincle fins al segon grau de parentiu, afinitat o adopció (pares, mares, fills, filles, sogres, gendres, joves, avis, àvies, germans, germanes, nets, netes, fillastres, cunyats i cunyades), o altres persones amb qui convisquis en virtut de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent, o vincles de convivència assimilats als vincles esmentats, excloent els que siguin de simple veïnatge compartit. 

El grau de la relació de parentiu es compta a partir de la persona que consulta les ajudes a les quals té dret. La unitat familiar més petita la integra una persona.

El simulador també té en compte que la teva unitat familiar pot compartir domicili amb altres persones o unitats familiars, per això a l’apartat d’habitatge podràs indicar el nombre de persones que estan empadronades al teu domicili.

Sí, la major part de les ajudes requereixen que estiguis empadronat/ada. El lloc d’empadronament determinarà a quines ajudes pots tenir accés en l’àmbit local i autonòmic.

El simulador inclou ajudes específiques per a unitats familiars amb fills, filles o menors a càrrec, en funció de la seva edat:

• Fins a 16 anys: Ajuts de menjador escolar, prestacions econòmiques d'urgència social a les famílies de Barcelona amb infants o adolescents menors de 16 anys, targeta de transport públic T-16
• Fins a 18 anys: Complement d’ajuda per a la infantesa de l’ingrés mínim vital
• Fins a 20 anys: títol de família nombrosa, títol de família monoparental. El límit s’amplia als 25 anys si els fills o filles estan estudiant, i no té límit si aquests tenen una discapacitat igual o superior al 33%.

En el cas de prestacions econòmiques com l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania, les unitats familiars que tenen fills, filles o menors a càrrec, es beneficien de quanties mensuals més grans.

La residència legal i efectiva a Espanya és un dels requisits habituals perquè les persones puguin accedir a la majoria d’ajudes de les administracions públiques.

Les persones que disposin d’un document nacional d’identitat (DNI) no han d’acreditar la residència legal a Espanya, perquè són ciutadanes o ciutadans espanyols.

El número d’identitat d’estranger (NIE) no és suficient per acreditar la residència legal de les persones estrangeres. Només permet demostrar-ne la identitat.

Els documents que permeten acreditar la residència legal de les persones estrangeres a Espanya són els següents:

• En el cas de ciutadans o ciutadanes de la Unió Europea: han de presentar el certificat de registre de ciutadà de la Unió Europea i el passaport en vigor. Aquest document acredita la inscripció en el Registre Central d'Estrangers dels ciutadans o ciutadanes d'un estat membre de la Unió Europea, d'un altre estat de l'espai econòmic europeu o de Suïssa. La inscripció al registre acredita la residència a Espanya per un període superior a tres mesos.
• En el cas de familiars de ciutadans o ciutadanes de la Unió Europea: els membres de la família d’un ciutadà o ciutadana d’un estat membre de la UE, d’un altre estat de l’espai econòmic europeu o de Suïssa, que no tinguin la nacionalitat d’un d’aquests estats, quan l’acompanyin o s’hi reuneixin, podran residir a Espanya per un període superior a tres mesos. En aquest cas han de sol·licitar i obtenir la targeta de residència de familiar de ciutadà de la UE (TIE de familiar de ciutadà o ciutadana de la UE).
• En el cas de ciutadans o ciutadanes de països de fora de l’espai econòmic europeu i Suïssa: han de sol·licitar la targeta d’identitat d’estrangers (TIE). La TIE és el document únic i exclusiu per documentar l’autorització de residència legal a Espanya, el tipus d’autorització i la seva durada.
• En el cas de persones sol·licitants d’asil i refugi: aquestes persones sol·liciten la protecció internacional. Durant el procés de tràmit de la sol·licitud tenen autoritzada la residència legal, que poden acreditar amb el document de sol·licitud d’asil i posteriorment amb la targeta vermella. Si la sol·licitud d’asil i refugi és favorable, mantenen la residència legal. Però si és desfavorable, perden la residència legal.

Si tens 65 anys o més pots rebre la majoria de les ajudes del simulador.

Algunes ajudes són específiques per a aquesta franja d’edat:

• Si tens 60 anys o més: Respir Plus, Targeta Rosa Metropolitana
• Si tens 65 anys o més: Subvencions per al pagament del lloguer o preu de cessió d'habitatge o habitació destinades a persones de 65 anys o més

Si reps una pensió no contributiva (jubilació o invalidesa) en alguns casos pots complementar les teves rendes amb l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania.

Si tens menys de 65 anys i estàs prejubilat/ada també pots complementar la teva pensió amb l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania.

El Codi civil de Catalunya preveu que dues persones (sense distinció de sexe) puguin obtenir la consideració de parella de fet o parella estable en qualsevol dels casos següents:

• Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs. S’acredita amb un certificat d’empadronament al mateix domicili.
• Si durant la convivència tenen un fill en comú. S’acredita amb el llibre de família.
• Si formalitzen la relació en escriptura pública davant de notari o notària. S’acredita amb l’escriptura notarial.

Algunes prestacions que depenen de la Seguretat Social, com l'ingrés mínim vital (IMV) i les pensions de viudetat, només reconeixen una parella de fet o una parella estable en el cas següent:

• Si la parella ha conviscut ininterrompudament un mínim de cinc anys, de manera estable i notòria, amb caràcter immediat a la sol·licitud de la prestació.

Les separacions, els divorcis o les dissolucions de parelles de fet s’han de demostrar amb la documentació que acrediti la formalització o l’inici dels tràmits legals corresponents, sigui per la via judicial o davant de notari.

Aquesta documentació pot ser una demanda de separació o de divorci, un conveni regulador judicial o una acta notarial.

En cas d’absència de documentació, les administracions públiques responsables de les ajudes no poden reconèixer aquestes situacions.

Per tant, abans de fer la simulació, les parelles que es troben en un procés de separació, divorci o dissolució de la parella de fet han de tenir en compte els aspectes següents:

• Si encara no han començat els tràmits legals necessaris, a la simulació hi han d’introduir les dades dels dos membres del matrimoni o de la parella de fet, encara que ja no convisquin al mateix domicili.
• Si ja han emprès o formalitzat els tràmits legals necessaris (i ho poden acreditar documentalment), a la simulació no hi han d’introduir les dades de l’exparella.

En el cas de les víctimes de violència de gènere, no cal haver començat els tràmits legals de separació, divorci o dissolució de la parella de fet.

Sí, treballar és compatible amb rebre ajudes. En la majoria de casos, allò que determina el dret a rebre una ajuda és el llindar d’ingressos i no la situació laboral.

Aquestes són algunes de les ajudes compatibles amb el treball:

• L’Ingrès Mínim Vital (IMV) és compatibles amb el treball, assalariat o autònom, sempre que els ingressos de la unitat de convivència no superin els límits establerts.
• La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) també és compatible amb el treball, però només en el cas de les famílies monoparentals, famílies nombroses i persones aturades de llarga durada majors de 55 anys.
• Les ajudes d’habitatge i les ajudes a la infància també són compatibles amb el treball.

Si no tens feina, per accedir a determinades ajudes públiques has d’estar inscrit/a com a demandant d’ocupació.

Les persones en situació d’atur són aquelles de 16 anys o més que estan buscant feina.

El reconeixement legal de la persona en situació d’atur requereix la inscripció com a demandant d’ocupació al servei públic d’ocupació corresponent, en el cas de Catalunya és el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La inscripció com a demandant d’ocupació és obligatòria en els casos següents:

• Persones perceptores o sol·licitants de prestacions d’atur.
• Persones perceptores o sol·licitants de prestacions econòmiques com l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania.

La inscripció com a demandant d'ocupació és gratuïta i dona accés a diversos serveis com ara cursos de formació, orientació professional i programes per adquirir experiència professional. També permet accedir a les ofertes de treball gestionades per les oficines de treball.

El simulador et farà dues preguntes sobre els teus ingressos, amb l’objectiu de saber si reuneixes els requisits de vulnerabilitat econòmica de les diverses ajudes:

• “Indica els teus ingressos anuals de l’any passat”
• “Indica la suma dels teus ingressos dels últims dos mesos”

En el cas dels “ingressos anuals de l’any passat”, s’aniran desplegant tres preguntes en funció de si has fet la declaració de la renda o no:

• Has fet la declaració de la renda (IRPF)?
• Disposes d’un certificat tributari de l’IRPF?
• Indica els teus ingressos de l’any passat

És molt important que, sempre que sigui possible, facilitis les dades d’ingressos de què disposa l’Agència Tributària. Les administracions públiques consulten aquestes dades a l’hora de tramitar les sol·licituds d’ajudes.

Per aquest motiu, si has fet la declaració de la renda, hauràs d’indicar l’import de la “Base imposable general” de la darrera declaració presentada (casella 0435 de la declaració de la renda).

Si no estàs obligat/ada a declarar i no has presentat declaració, però disposes d’un certificat tributari de l’IRPF, hauràs d’indicar l’import de les teves rendes o rendiments imputables per IRPF.

Si no has fet la declaració de la renda ni disposes d’un certificat tributari de l’IRPF, hauràs d’indicar l’import dels teus ingressos de l’any anterior. Per fer tu mateix/a el càlcul dels teus ingressos hauràs de sumar els conceptes següents:

• Rendiments del treball (import brut anual del salari o nòmina).
• Pensions o prestacions socials (import brut de les pensions o prestacions contributives o no contributives, públiques o privades).
• Interessos de comptes, de dipòsits, de renda fixa, dividends d’accions, guanys derivats de reemborsaments de Fons d'Inversió...
• Premis per la participació en concursos o jocs.
• Rendes d’immobles (ingressos per lloguer).
• Rendiments d’activitats econòmiques (rendiment net de la teva activitat com treballador/a autònom/a, és a dir, ingressos menys despeses deduïbles).

En el cas de la segona pregunta, els “ingressos dels últims dos mesos” els hauràs de calcular fent tu mateix/a la suma dels teus ingressos durant aquest període.

Per a més informació, et recomanem que consultis a la llista d’ajudes els límits d’ingressos de cada ajuda.

Les ajudes d’habitatge són diverses. En la majoria de casos, es tracta d’ajudes al pagament del lloguer, però també hi ha ajudes al pagament de quotes hipotecàries i ajudes en cas de desnonament i execució hipotecària.

En funció de cada cas, poden sol·licitar aquest tipus d’ajudes les persones següents:

• Titulars del contracte de lloguer d’un habitatge o d’una habitació, en el cas de les ajudes per al pagament del lloguer o altres ajudes a persones llogateres.
• Propietàries de l’habitatge, en el cas d’ajudes per al pagament de la hipoteca de l’habitatge habitual o altres ajudes a persones propietàries.
• Persones que es trobin en règim de cessió d’ús d’un habitatge o habitació, quan així ho estableixi la normativa corresponent.

També és important conèixer les incompatibilitats que, de forma general, impedeixen l’accés a les ajudes d’habitatge:

• La titularitat d’un contracte de lloguer en un habitatge gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
• El rebuig d’un habitatge públic o d’un lloguer social obligatori sense causa justificada.
• El vincle de parentiu amb les persones propietàries o arrendatàries de l’habitatge.

Per conèixer les persones beneficiàries i els requisits i les incompatibilitats per demanar una ajuda concreta, et recomanem que consultis la llista d’ajudes.

Quan conviu en un mateix domicili més d’una unitat familiar, cadascuna d’elles ha de fer la seva simulació per separat.

A l’apartat d’habitatge de la simulació es pregunta si hi ha més persones empadronades al domicili (a part de la unitat familiar que fa la simulació), i també quins són els ingressos d’aquestes persones. D’aquesta manera, a l’hora d’assignar algunes ajudes d’habitatge, el simulador té en compte les persones empadronades al domicili que no formen part de la mateixa unitat familiar.

Sí. La persona sol·licitant de les ajudes d’habitatge ha de ser titular del contracte de lloguer o cessió d'ús de l’habitatge o l'habitació.

Quan el contracte de lloguer de l’habitatge estigui a nom de més d’una persona, la sol·licitud la pot fer qualsevol de les persones titulars del contracte.

En el cas específic de les subvencions per al pagament del lloguer destinades a persones de 35 anys o menys, la sol·licitud la poden realitzar totes les persones titulars del contracte de lloguer.

En relació al lloguer d’habitació, es requereix l’existència d’un contracte d’arrendament d’habitació per sol·licitar les ajudes d’habitatge.

Si comparteixes pis amb altres persones que no formen part de la teva unitat familiar, has de fer la simulació sense incorporar-hi les persones que no formen part de la teva unitat familiar.

Això és important perquè les prestacions econòmiques com l’ingrés mínim vital (IMV) o la renda garantida de ciutadania (RGC), entre d’altres, es basen en la situació personal i econòmica de la unitat familiar.

D’altra banda, a la simulació podràs indicar si vius en un habitatge de propietat, de lloguer, de lloguer en una habitació, en un habitatge en cessió d’ús o en una habitació en cessió d’ús, no tens un habitatge fix, o altres situacions.

També et demanaran el nombre de persones empadronades a l’habitatge que no formen part de la teva unitat familiar, així com els ingressos d’aquestes persones. Aquestes dades són necessàries per determinar si tens dret a alguna de les ajudes d’habitatge.

Sí, sempre que la persona o la unitat familiar estiguin empadronades a l’habitatge on es troba l’habitació i existeixi un contracte d’arrendament d’habitació (l’acord ha de ser escrit i signat per les dues parts).

El resultat de la simulació no té un caràcter vinculant per part de l’Ajuntament de Barcelona ni per la resta d’administracions públiques. És a dir, el resultat del simulador no dona dret a rebre les ajudes que hi figuren.

El resultat de la simulació té un caràcter orientatiu, que té la voluntat d’informar a les persones sobre les ajudes públiques a les quals poden tenir dret. També està condicionat per les dades introduïdes per la persona que realitza la simulació.

Per això és necessari disposar d’informació precisa abans de fer la simulació, especialment la relacionada amb els ingressos de la unitat familiar.

D’altra banda, abans de sol·licitar les ajudes públiques mostrades al resultat del simulador, et recomanem que llegeixis les descripcions i els requisits de cadascuna d’elles al llistat d’ajudes.

Si consideres que compleixes els requisits necessaris per accedir a una ajuda pública, has de realitzar els tràmits per a sol·licitar-la a l’administració pública corresponent, en el termini i forma indicades a la normativa i a la convocatòria de l’ajuda.

Totes les ajudes públiques del simulador tenen una fitxa descriptiva que pots trobar al llistat d’ajudes. Aquestes fitxes inclouen un apartat amb informació sobre els tràmits necessaris per a sol·licitar les ajudes, així com els terminis respectius.

En molts casos, s’indiquen també els enllaços directes a la pàgina de sol·licitud de les ajudes, amb la finalitat de facilitar l’accés a la seva tramitació.

S’ha de tenir en compte que algunes de les ajudes tenen un termini de sol·licitud limitat. És a dir, que no es poden sol·licitar en qualsevol moment de l’any. Per tant, és molt important realitzar els tràmits en els termes especificats per l’administració pública corresponent.

Pots fer la simulació tantes vegades com vulguis. No hi ha cap límit.

És aconsellable repetir-la com a mínim una vegada a l'any, ja que les característiques de les ajudes del simulador poden variar o se n’hi poden afegir de noves, i també pot canviar la teva situació familiar, econòmica o d'habitatge

Si necessites modificar alguna de les dades introduïdes, no és necessari que entris novament tota la informació. Pots recuperar una simulació anterior mitjançant el codi que apareix amb el resultat. D’aquesta manera, podràs fer els canvis que corresponguin.

El resultat obtingut després de fer una simulació t’indicarà les ajudes a les quals teniu dret tu i la teva unitat familiar.

Busca les ajudes que et pertoquen a la llista d’ajudes, llegeix la informació detingudament, accedeix als enllaços de les administracions públiques corresponents, informa’t sobre com sol·licitar les ajudes i fes els tràmits en els terminis indicats. Passa a l’acció!

També és important que conservis el codi identificador que apareix amb el resultat de la simulació.

Al final de la simulació pots guardar el resum de la simulació en format PDF o imprimir-lo en paper. Aquest resum inclou les dades introduïdes i el resultat de la simulació.

Amb el resultat de la simulació, hi trobaràs un codi identificador que et permetrà recuperar el resultat i tornar-lo a consultar sempre que vulguis.

Si recuperes simulacions anteriors, podràs modificar les dades introduïdes, sempre que sigui necessari.

Esta es una cuestión que puede generar confusión a la hora de solicitar ayudas, porque las definiciones de unidad de convivencia y unidad familiar no son las mismas en las diversas normativas y legislaciones que regulan las ayudas públicas. Sin embargo, las preguntas que hace el simulador sirven para detectar las diversas situaciones.

Estas son algunas definiciones y ejemplos que te pueden ayudar:

• La unidad familiar según lo previsto en la normativa de la renta garantizada de ciudadanía (RGC) la integran las personas que forman parte, legalmente, de tu familia hasta el segundo grado de parentesco y que están empadronadas y conviven en tu domicilio.
• La unidad de convivencia según el ingreso mínimo vital (IMV): exactamente igual que en el caso anterior, la integran las personas que forman parte, legalmente, de tu familia hasta el segundo grado de parentesco y que están empadronadas y conviven en tu domicilio.
• La unidad de convivencia según ayudas de vivienda: la integran las personas que están empadronadas en tu domicilio, aunque no formen parte de tu familia.

Este simulador utiliza el concepto de unidad familiar para referirse a todas las personas que forman parte legalmente de tu familia y que están empadronadas y conviven en tu domicilio.

Es decir, las unidas por vínculo matrimonial, como pareja de hecho o estable, o por vínculo hasta el segundo grado de parentesco, afinidad o adopción (padres, madres, hijos, hijas, suegros, yernos, nueras, abuelos, abuelas, hermanos, hermanas, nietos, nietas, hijastros, hijastras, cuñados y cuñadas), u otras personas con quienes convivas en virtud de guarda con fines de adopción o acogimiento familiar permanente, o vínculos de convivencia asimilados a dichos vínculos, excluyendo los que sean de simple vecindad compartida.. 

El grado de la relación de parentesco se contará a partir de la persona que consulta las ayudas a las que tiene derecho. La unidad familiar más pequeña la integra una persona.

El simulador también tiene en cuenta que tu unidad familiar puede compartir domicilio con otras personas o unidades familiares; por eso, en el apartado de vivienda puedes indicar el número de personas empadronadas en tu domicilio.

Sí, la mayor parte de las ayudas requieren que estés empadronado/a. El sitio de empadronamiento determinará a qué ayudas puedes tener acceso a nivel local y autonómico.

El simulador incluye ayudas específicas para unidades familiares con hijos, hijas o menores a cargo, en función de su edad:

• Hasta 16 años: Ayudas de comedor escolar, prestaciones económicas de urgencia social para familias con dificultades económicas para cubrir las necesidades de los menores a cargo de 0 a 16 años, tarjeta de transporte público T-16
• Hasta 18 años: Complemento de ayuda para la infancia del ingreso mínimo vital
• Hasta 20 años: Título de familia numerosa, título de familia monoparental. El límite se amplía a los 25 años si los hijos o hijas están estudiando, y no tiene límite si estos tienen una discapacidad igual o superior al 33%.

En el caso de prestaciones económicas como elingreso mínimo vital y la renta garantizada de ciudadanía, las unidades familiares que tienen hijos, hijas o menores a cargo, se benefician de mayores cuantías mensuales.

La residencia legal y efectiva en España es uno de los requisitos habituales para que las personas puedan acceder a la mayoría de las ayudas de las administraciones públicas.

Las personas que dispongan de un documento nacional de identidad (DNI) no tienen que acreditar la residencia legal en España, porque son ciudadanas o ciudadanos españoles.

El número de identidad de extranjero (NIE) no es suficiente para acreditar la residencia legal de las personas extranjeras. Solo permite demostrar la identidad.

Los documentos que permiten acreditar la residencia legal de las personas extranjeras en España son los siguientes:

• En el caso de ciudadanos o ciudadanas de la Unión Europea: deben presentar el certificado de registro de ciudadano de la Unión Europea y el pasaporte en vigor. Este documento acredita la inscripción en el Registro central de extranjeros de los ciudadanos o ciudadanas de un Estado miembro de la Unión Europea, de otro Estado del espacio económico europeo o de Suiza. La inscripción en el registro acredita la residencia en España por un periodo superior a tres meses.
• En el caso de familiares de ciudadanos o ciudadanas de la Unión Europea: los miembros de la familia de un ciudadano o ciudadana de un Estado miembro de la UE, de otro Estado del espacio económico europeo o de Suiza que no tengan la nacionalidad de uno de estos estados, cuando lo acompañen o se reúnan con él, podrán residir en España por un periodo superior a tres meses. En este caso deben solicitar y obtener la tarjeta de residencia de familiar de ciudadano de la UE (TIE de familiar de ciudadano o ciudadana de la UE).
• En el caso de ciudadanos o ciudadanas de países de fuera del espacio económico europeo y Suiza: deben solicitar la tarjeta de identidad de extranjeros (TIE). La TIE es el documento único y exclusivo para documentar la autorización de residencia legal en España, el tipo de autorización y su duración.
• - En el caso de personas solicitantes de asilo y refugio: estas personas solicitan la protección internacional. Durante el proceso de trámite de la solicitud tienen autorizada la residencia legal, que pueden acreditar con el documento de solicitud de asilo y posteriormente con la tarjeta roja. Si la solicitud de asilo y refugio es favorable, mantienen la residencia legal. Pero si es desfavorable pierden la residencia legal.

Si tienes 65 años o más puedes recibir la mayoría de las ayudas del simulador.

Algunas ayudas son específicas para esta franja de edad:

• Si tienes 60 años o más: Respir Plus, Tarjeta Rosa Metropolitana
• Si tienes 65 años o més: Subvenciones para el pago del alquiler o precio de cesión de la vivienda o habitación destinadas a personas de 65 años o más

Si recibes una pensión no contributiva (jubilación y/o invalidez) en algunos casos puedes complementar tus rentas con el ingreso mínimo vital y la renta garantizada de ciudadanía.

Si tienes menos de 65 años y estás prejubilado/a también puedes complementar tu pensión con el ingreso mínimo vital y la renta garantizada de ciudadanía.

El Código civil de Cataluña prevé que dos personas (sin distinción de sexo) puedan obtener la consideración de pareja de hecho o pareja estable en cualquiera de los siguientes casos:

• Si la convivencia dura más de dos años ininterrumpidos. Se acredita con un certificado de empadronamiento en el mismo domicilio.
• Si durante la convivencia tienen un hijo en común. Se acredita con el libro de familia.
• Si formalizan la relación en escritura pública ante notario o notaria. Se acredita con la escritura notarial.

Algunas prestaciones que dependen de la Seguridad Social, como el ingreso mínimo vital (IMV) y las pensiones de viudedad, solo reconocen una pareja de hecho o una pareja estable en el siguiente caso:

• Si la pareja ha convivido ininterrumpidamente un mínimo de cinco años, de forma estable y notoria, con carácter inmediato a la solicitud de la prestación.

Las separaciones, los divorcios o las disoluciones de parejas de hecho deben demostrarse con la documentación que acredite la formalización o el inicio de los trámites legales correspondientes, ya sea por la vía judicial o ante notario.

Esta documentación puede ser una demanda de separación o de divorcio, un convenio regulador judicial o un acta notarial.

En caso de ausencia de documentación, las administraciones públicas responsables de las ayudas no pueden reconocer estas situaciones.

Por lo tanto, antes de realizar la simulación, las parejas que se encuentran en un proceso de separación, divorcio o disolución de la pareja de hecho deben tener en cuenta los siguientes aspectos:

• Si todavía no han empezado los trámites legales necesarios, en la simulación tienen que introducir los datos de los dos miembros del matrimonio o de la pareja de hecho, aunque ya no convivan en el mismo domicilio.
• Si ya han iniciado o formalizado los trámites legales necesarios (y lo pueden acreditar documentalmente), en la simulación no tienen que introducir los datos de la expareja.

En el caso de las víctimas de violencia de género, no es necesario haber empezado los trámites legales de separación, divorcio o disolución de la pareja de hecho.

Sí, trabajar es compatible con recibir ayudas. En la mayoría de los casos, lo que determina el derecho a recibir una ayuda es el umbral de ingresos y no la situación laboral.

Estas son algunas de las ayudas compatibles con el trabajo:

• El ingreso mínimo vital (IMV) es compatible con el trabajo, como asalariado/a o autónomo/a, siempre que los ingresos de la unidad de convivencia no superen los límites establecidos.
• La renta garantizada de ciudadanía (RGC) también es compatible con el trabajo, pero solo en el caso de las familias monoparentales, familias numerosas y personas en paro de larga duración mayores de 55 años.
• Las ayudas de vivienda y las ayudas a la infancia también son compatibles con el trabajo.

Si no tienes trabajo, es importante que te inscribas como demandante de empleo para acceder a determinadas ayudas públicas.

Las personas en situación de desempleo son aquellas de 16 o más años que están buscando trabajo.

El reconocimiento legal de la persona en situación de desempleo requiere la inscripción como demandante de empleo en el servicio público de empleo correspondiente, en el caso de Cataluña es el Servicio de Ocupación de Cataluña (SOC).

La inscripción como demandante de empleo es obligatoria en los siguientes casos:

• Personas perceptoras o solicitantes de prestaciones por desempleo.
• Personas perceptoras o solicitantes de prestaciones económicas como el ingreso mínimo vital y la renta garantizada de ciudadanía.

La inscripción como demandante de empleo es gratuita y da acceso a diversos servicios como cursos de formación, orientación profesional y programas para adquirir experiencia profesional. También permite acceder a las ofertas de trabajo gestionadas por las oficinas de trabajo.

El simulador te hará dos preguntas sobre tus ingresos, con el objetivo de saber si reúnes los requisitos de vulnerabilidad económica de las distintas ayudas:

• “Indica tus ingresos anuales del año pasado”
• “Indica la suma de tus ingresos de los últimos seis meses”

En el caso de los “ingresos anuales del año pasado”, se irán desplegando tres preguntas en función de si has hecho la declaración de la renta o no:

• ¿Has hecho la declaración de la renta (IRPF)?
• ¿Dispones de un certificado tributario del IRPF?
• Indica tus ingresos del año pasado

Es muy importante que, siempre que sea posible, facilites los datos de ingresos de que dispone la Agencia Tributaria. Las administraciones públicas consultan estos datos a la hora de tramitar las solicitudes de ayudas.

Por este motivo, si has realizado la declaración de la renta, deberás indicar el importe de la “Base imponible general” de la última declaración presentada (casilla 0435 de la declaración de la renta).

Si no estás obligado a declarar y no has presentado declaración, pero dispones de un certificado tributario del IRPF, deberás indicar el importe de tus rentas o rendimientos imputables por IRPF.

Si no has realizado la declaración de la renta ni dispones de un certificado tributario del IRPF, deberás indicar el importe de tus ingresos del año anterior. Para hacer tú mismo/a el cálculo de tus ingresos deberás sumar los siguientes conceptos:

• Rendimientos del trabajo (importe bruto anual del salario o nómina).
• Pensiones o prestaciones sociales (importe bruto de las pensiones o prestaciones contributivas o no contributivas, públicas o privadas).
• Intereses de cuentas, depósitos, renta fija, dividendos de acciones, ganancias derivadas de reembolsos de Fondos de Inversión...
• Premios por la participación en concursos o juegos
• Rentas de inmuebles (ingresos por alquiler).
• Rendimientos de actividades económicas (rendimiento neto de tu actividad como trabajador/a autónomo/a, es decir, ingresos menos gastos deducibles).

En el caso de la segunda pregunta, los “ingresos de los últimos dos meses” deberás calcularlos haciendo tú mismo/a la suma de tus ingresos durante este período.

Para más información, te recomendamos que consultes en el listado de ayudas los límites de ingresos de cada ayuda.

Las ayudas de vivienda son diversas. En la mayoría de casos, se trata de ayudas al pago del alquiler, pero también existen ayudas al pago de cuotas hipotecarias y ayudas en caso de desahucio y ejecución hipotecaria.

En función de cada caso, pueden solicitar este tipo de ayudas las siguientes personas:

• Titulares del contrato de alquiler de una vivienda o habitación, en el caso de las ayudas para el pago del alquiler u otras ayudas a inquilinos.
• Propietarias de la vivienda, en el caso de ayudas para el pago de la hipoteca de la vivienda habitual u otras ayudas a personas propietarias.
• Personas que se encuentren en régimen de cesión de uso de una vivienda o habitación, cuando así lo establezca la correspondiente normativa.

También es importante conocer las incompatibilidades que, de forma general, impiden el acceso a las ayudas de vivienda:

• La titularidad de un contrato de alquiler en una vivienda gestionada por la Agencia de la Vivienda de Cataluña o cualquier administración pública en general.
• El rechazo de una vivienda pública o de un alquiler social obligatorio sin causa justificada.
• El vínculo de parentesco con las personas propietarias o arrendatarias de la vivienda.

Para conocer a las personas beneficiarias y los requisitos para pedir una ayuda concreta, te recomendamos que consultes el listado de ayudas.

Cuando convive más de una unidad familiar en el mismo domicilio, cada una de ellas debe realizar su simulación por separado.

En el apartado de la simulación relativo al domicilio, se pregunta si existen más personas empadronadas en el domicilio (aparte de la unidad familiar que realiza la simulación) así como los ingresos de estas personas. De esta forma, al asignar determinadas ayudas de vivienda, el simulador también tiene en cuenta las personas empadronadas en el domicilio que no forman parte de la misma unidad familiar.

Sí. La persona solicitante de las ayudas de vivienda debe ser la titular del contrato de alquiler, cesión de uso de la vivienda o habitación.

Cuando el contrato de alquiler de la vivienda esté a nombre de más de una persona, puede realizar la solicitud cualquiera de las personas titulares del contrato.

En el caso específico de las subvenciones para el pago del alquiler destinadas a personas de 35 años o menos, la solicitud pueden realizarla todas las personas titulares del contrato de alquiler.

En relación con el alquiler de una habitación, es necesaria la existencia de un contrato de arrendamiento de habitación para solicitar las ayudas de vivienda.

Si compartes piso con otras personas que no forman parte de tu unidad familiar, tienes que hacer la simulación sin incorporar a las personas que no forman parte de tu unidad familiar.

Esto es importante porque las prestaciones económicas como el ingreso mínimo vital (IMV) o la renta garantizada de ciudadanía (RGC), entre otras, se basan en la situación personal y económica de la unidad familiar.

Por otra parte, en la simulación podrás indicar si vives en una vivienda de propiedad, de alquiler, de alquiler en una habitación, en una vivienda en cesión de uso o en una habitación en cesión de uso, no tienes una vivienda fija, u otras situaciones.

También te pedirán el número de personas empadronadas en la vivienda que no forman parte de tu unidad familiar, así como los ingresos de dichas personas. Estos datos son necesarios para determinar si tienes derecho a alguna de las ayudas de vivienda.

Sí, siempre que la persona o la unidad familiar estén empadronadas en la vivienda en la que se encuentra la habitación y exista un contrato de arrendamiento de habitación (el acuerdo debe ser por escrito y debe estar firmado por ambas partes).

El resultado de la simulación no tiene carácter vinculante para el Ayuntamiento de Barcelona ni para el resto de administraciones públicas. Es decir, el resultado del simulador no da derecho a recibir las ayudas que figuran en él, ya que su finalidad es informar a las personas sobre las ayudas públicas a las que pueden tener derecho.

El resultado de la simulación está condicionado por los datos introducidos por la persona que realiza la simulación. Por eso, es necesario e importante disponer de información precisa antes de realizar la simulación, especialmente la relacionada con los ingresos de la unidad familiar.

Por otra parte, antes de solicitar las ayudas públicas mostradas en el resultado del simulador, te recomendamos que leas las descripciones y requisitos de cada una en la lista de ayudas.

Si consideras que cumples los requisitos necesarios para acceder a una ayuda pública, debes realizar los trámites para solicitarla en la Administración pública correspondiente, en el plazo y la forma que se indican en la normativa y en la convocatoria de la ayuda.

Todas las ayudas públicas del simulador tienen una ficha descriptiva que puedes encontrar en la lista de ayudas. Estas fichas incluyen un apartado con información detallada sobre los requisitos necesarios para su solicitud, los plazos de solicitud y un enlace directo a la web del trámite.

Debe tenerse en cuenta que algunas de las ayudas tienen un plazo de solicitud limitado. Es decir, que no pueden solicitarse en cualquier momento del año. Por tanto, es muy importante realizar los trámites en los términos especificados por la Administración pública correspondiente.

Puedes realizar la simulación tantas veces como desees. No existe ningún límite.

Es aconsejable repetirla como mínimo una vez al año, ya que las características de las ayudas del simulador pueden variar o añadir nuevas ayudas, y también puede cambiar tu situación familiar, económica o de vivienda.

Si necesitas modificar alguno de los datos introducidos, no es necesario que entres de nuevo toda la información. Puedes recuperar una simulación anterior mediante el código que aparece con el resultado. De esta forma, podrás realizar los cambios que correspondan.

El resultado obtenido después de hacer una simulación te indicará las ayudas a las que tenéis derecho tú y tu unidad familiar.

Busca las ayudas que te corresponden en la lista de ayudas, lee la información detenidamente, accede a los enlaces de las administraciones públicas correspondientes, infórmate sobre cómo solicitar las ayudas y haz los trámites en los plazos indicados. ¡Pasa a la acción!

TTambién es importante que conserves el código identificador que aparece con el resultado de la simulación.

Al final de la simulación puedes guardar el resumen de la simulación en formato PDF o imprimirlo en papel. Este resumen incluye los datos introducidos y el resultado de la simulación.

Junto con el resultado de la simulación, encontrarás un código identificador que te permitirá recuperar el resultado y volver a consultarlo cuando lo desees.

Si recuperas simulaciones anteriores, podrás modificar los datos introducidos, siempre que sea necesario.